Estar profundament adormit.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, podem llegir:
Devia estar com un tronc quan em despertaren uns sorolls.
En la novel·la L’últim tren, de Vicent Borràs, trobem:
–Vinga, va, Cigalot que ja hi hem arribat, caguendéna Samaruc està com un tronc, no sé com s’ha pogut adormir el cabró aquest!