Adormir-se profundament.
En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, podem llegir:
A la cambra, els fills dormien. Potser els grans feien els adormits. Marieta Penjol –com sempre– es va adormir com un tronc.
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, llegim:
L’autoritat del gran era forta, i així com ho proposà així va ser acordat. I, tot seguit, van sopar, van deixar apagar el foc, es van gitar en la gèlida nit del maset de les Nou Soques i s’adormiren com a troncs.