Adormir-se profundament.
En la novel·la Vespres de sang de Joan Olivares, podem llegir:
Però a la fi el cansament pogué més i em féu caure com un tronc; i si vaig tenir somnis quimerosos, l’endemà no me’n recordava.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, trobem:
La una, les dues, les tres; va sentir totes les campanades del Raval fins que va caure com un tronc al llit.
Antoni Maria Alcover, en Aplec de rondaies mallorquines, escriu:
Jo que tenia ànsia de jeure rostit anit! Ja tenc per fer es jaç; i el faré tot d’una, que estic cansat, i així poré acabar sa son. Taia sa corda an aquells i caigueren com a troncs.