Dormir molt profundament.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
Roseta, mentrestant, se’n pujà al dalt esmaperduda, ferida, i es va abraçar al Tonet que encara dormia com un tronc.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
Just quan dormia com un tronc, els crits d’uns xiquets la van despertar.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, trobem:
Tot el que s’hi va esdevenir fou molt ràpid i molt esborronador. El Tort i Xampeina semblava que volien tombar la porta. Toc toc! I toc toc! Jordi, la dona i el xic dormien com a troncs, és clar, tots sans i bons i amb la consciència neta com una patena.
En Mari Catúfols, d’Isa Tròlec, llegim:
No podia cridar a ma mare perquè era d’edat. I encara que la cridara no em sentiria, perquè mon pare i ma mare dormien com a troncs.
Antoni-Lluc Ferrer, en Dies d’ira a l’illa, escriu:
La nit abans en Fernàndez no es va voler adormir sense dir-nos:
–Sou uns bons camarades.
–La idea ha estat d’en Moranta –va contestar en Mairata.
–Així i tot ens heu salvat tots vosaltres.
Vam dormir com a troncs i l’endemà no hi vèiem de son.
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu i dóna la definició ‘dormir amb un son molt profund’.