Profundament adormit.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
Rafelet Olcina, aleshores, va esclatar el plor, cosa que deixà sorpresos i confusos els dos homes, que el creien adormit com un tronc.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, llegim:
Però mireu quina cosa més estranya li passava a Serafí, que després d’haver-ho fet es quedava adormit com un tronc, tant si volia com si no, que la son que li venia era més forta que ell, i quan es despertava, la dona havia desaparegut.
En la novel·la La dona forta, de Maria Beneyto, trobem:
Trobà explicable que no la sentís. I que estigués adormida com un tronc. Decidí esperar.
En la novel·la La mirada de Rebeca, de Vicent Pallarés, podem llegir:
Sense fer cap gran esforç, vaig deduir que si després de prendre’m la poció que m’havia preparat la mala pècora i quedar-me adormit com un tronc, s’hagueren limitat a carregar-me en un vehicle i a transportar-me fins allí, no m’hauria despertat en aquelles condicions tan lamentables.