1) En sentit real: ‘uns testicles de grandària considerable’.
2) En sentit figurat: ‘molta barra’.
3) En sentit figurat: ‘coratge, valentia, espenta’.
S’usa sempre amb el verb tindre.
NOTA 1: En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, en l’entrada llima (pàg, 325), trobem: «4 llima de sent Jeroni loc. ‘codolada, colp de còdol’. “Factor estaria quiet, / aquell que ya.stà habeat / a matar a cudolades / als enemics dels cristians? / ¡Que llimes de sen Geroni / degué aquell dia tirar!” (Raspós de Ruçafa, 15). 5 llimes de sant Jeroni loc. ‘testicles’. “I també és fals testimoni / lo que dels cigrons diu ella, / que el xic té bona parella / de llimes de sent Jeroni” (Bernat i Baldoví, 1845:41). Loc. NR al DECat ni al DIEC. accs. NR (4, 5). Segurament per analogia formal i de tamany. La llima de sant Jeroni és una varietat de llimona molt més grossa que la corrent. Cf. “y unes llàgrimes ploraba / com llimes de sen Cheroni” (Liern, 1868:22).»
NOTA 2: Denominem llima de sant Jeroni –i també poncil, poncir i poncem– al fruit de l’arbre de l’espècie Citrus medica. Sobre aquest fruit cítric, vegeu l’entrada poncil del llibre El valencià de sempre.