1) En sentit real: xillar molt.
2) En sentit figurat: fer-se notar, cridar l’atenció d’una manera exagerada, en la manera de vestir, de parlar, d’actuar, etc.
Isabel-Clara Simó escriu aquest modisme comparatiu en la novel·la Júlia, però en lloc de xillar, que és el verb que usem els valencians per a aquest concepte, empra xisclar, que és el verb equivalent que s’usa a Catalunya, però no en cap parlar valencià.
Ella xisclava com un porquet que van a matar, i ell només deia: –Bèstia beata! Bèstia beata!
Sobre el verb xillar, vegeu xillar com fetge en brases.