xillar com fetge en brases

1) En sentit real: xillar molt.

2) En sentit figurat: fer-se notar, cridar l’atenció d’una manera exagerada, en la manera de vestir, de parlar, d’actuar, etc.

El verb xillar –molt probablement, d’origen aragonés– ha estat fins ara rebutjat per la llengua normativa per considerar-lo un castellanisme inacceptable, però, en canvi, és àmpliament usat pels valencians des de l’edat mitjana –ja apareix en Lo Spill, de Jaume Roig– fins als nostres dies. El DNV inclou aquest verb i, per tant, li dóna el rang de normatiu, però li posa la marca de col·loquial.