Referit a una persona: voler a algú que no és fill seu, com si ho fóra.
En la rondalla Els guants de la felicitat, d’Enric Valor, podem llegir:
–Doncs bé: vaig a fer per ell un gran sacrifici. Li enviaré aquesta deseixida fadrina, a qui vull com a una filla, per tal que li faça d’infermera. És molt sabuda, molt entesa en medicina i en tot, i, amb ajuda de Déu, crec que reexirà.
En L’home que fea falta, de Serafí Julià, podem llegir:
Perque el volia com a fill propi, era un gran partit per a sa filla; […]
Vegeu: