Referit a una persona: estimar a algú que no és fill seu, com si ho fóra.
En la novel·la Crim de germania, de Josep Lozano, podem llegir:
–Hassan, t’estime com a un fill. I bé sap Al·là, ell sempre siga lloat, que et deixe partir molt a contracor.
En el llibre de relats descriptiu de la vida al camp valencià, titulat Raïmet de pastor, de l’escriptor alcoià Josep Sanç i Moia, llegim:
Mossén Esteve estava desconsolat. Ell que estimava Vijares com a un fill, en veure’l arribar al poble en aquell estat llastimós, plorava sense vessar llàgrimes i al cel enviava els precs més anguniosos i fervents.
Jordi Querol, en No aixafaran el meu poble, escriu:
Ja fa molt que he comprés que tu no has nascut per fer sabates, i que el foc que et crema dins és més fort que cap altre sentiment. Ves-te’n, doncs, en pau. T’estime com a un fill i ací sempre tindràs casa teua, però sé que la venjança et crida.
En Un estiu a la Marina Alta, de Carme Miquel, trobem:
Ma mare diu que ja se l’estimava com a un fill.
En la novel·la juvenil El rostre de la innocecència, de Julián Arribas, podem llegir:
Aleshores, el va deixar amb la família d’ell i l’abandonà. Ara el xiquet viu amb Tomàs, que l’estima com a fill, i sa mare va a visitar-lo cada sis mesos per no perdre la tutela.
En la novel·la Matinada de llops, de Josep-Joan Miralles, llegim:
T’he estimat com un germà i ets el meu germà, perquè com a fill t’han estimat els meus pares.
Vegeu: