tractar com un fill / tractar com a un fill / tractar com a fill / tractar com a fills

Tractar (a algú) com si fóra un fill, sense ser-ho.

En Apòcrif quatre: Tilly, de Manuel de Pedrolo, podem llegir:

Ella es va separar, ràpida, i s’assegué a l’altra cadira, sufocada, i digué: “Al món t’hi va portar una altra dona, però des que vaig casar-me amb el teu pare t’he tingut per un fill, com a un fill t’he estimat i tractat, i jo confiava… Què et proposes, Ignasi?”

En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:

Després, de mica en mica, vaig anar tornant a la vida i sentint-me més fort i animós, degut, sens dubte, a l’assistència dels masovers, uns bons amics de Bernat que em tractaren com a un fill.

Jordi Querol, en Llancen crits de llibertat, escriu:

Palloc era un dels caps dels republicans federals de València. Uns vint anys major que Bernat, des que el va conéixer havia dipositat en ell tota la seua confiança, i el tractava quasi com a un fill.

En la narració Un aplec en Sant Esperit dins Narracions alacantines de muntanya i voramar, de Jordi Valor i Serra, podem llegir:

La dispesera de la casa on estava hostatjat, en un carreronet molt blanc i de balcons florits de cossiols amb geranis, dels que pugen a l’enlairada església parroquial, el tractava com a un fill quelcom més jove que ella, però moltíssim més innocent.

En la rondalla Els guants de la felicitat, d’Enric Valor, llegim:

Calculeu el reconeixement de dona Frederica! Estava que li treia seguit els ulls de festa, la tractava com a filla i sovint li deia que li faria un gran llegat, deixant a part l’herència principal, que no la podia llevar de cap manera a un nebot seu que vivia en un castell a l’altra banda de la comarca.

En Cornellà de Llobregat: estudis d’història, de Gregori Gutiérrez Ortolà, trobem:

Quan l’heretament es fa a un nebot, les fórmules jurídiques traspuen la voluntat del donatari de ser tractat com un veritable pare (“i que vós ens honoreu i ens tracteu, a mi i a la meva muller com a pares, i nosaltres us tractem com a fills”) […]

En la novel·la Des del balcó, de Teresa Muñoz García, podem llegir:

L’hi havia promès, que els tractaria com a fills seus. I ni això era capaç de complir perquè ja tot se li’n fotia. De fet, tampoc tractava els seus fills com si fossin fills seus, no com ell sempre havia pensat que s’havien de tractar els fills, com l’havien tractet a ell.