Cuidar (a algú) com si fóra un fill, sense ser-ho.
En Nòmina de dubtes, de Miquel Martínez, podem llegir:
Tu tens una abnegada dedicació als teus pares i a aquest xiquet, Alfons, que cuides com a un autèntic fill.
En la narració curta Del mestre sangrador i los teuladins golafres, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, llegim:
Era fadrí el bon mestre, i a son servei tenia una diligent i espavilada serventa anomenada Ramoneta, la qual mirava a lo seu amo com si fos lo remei de tota malaltia, calmant segur de tot dolor i escut de tot perill; així que lo cuidava com a fill i lo conreava com a príncep.
En La sang dels innocents –traducció en català feta per Elisenda Mas de la novel·la La sangre de los inocentes, de Julia Navarro–, trobem:
Aquella era la seva família, li havia dit Hassan, comprometent-lo perquè els cuidés com a fills seus i honrés Fàtima.
Vegeu: