Profundament adormit.
En la rondalla L’albarder de Cocentaina, d’Enric Valor, trobem:
Ja dins del llit tots dos, Ciril va fer com que es quedava torrat com l’algeps. Roncava una miqueta i tot, però tenia l’orella més tesa que un garrot.
En la rondalla El darrer consell, també d’Enric Valor, podem llegir:
L’endemà de bon matí, l’amo mateix el va despertar.
–Eh, amic! Ja és de dia!
–Ah, gràcies! –respongué prest Andreu, encara tot endormiscat.
Perquè ara, mireu!, ara a la matinada era quan s’havia quedat torrat com l’algeps.
En els glossaris que trobem al final dels llibres de les Rondalles valencianes d’Enric Valor trobem: «torrat com l’algeps. Profundament adormit.»
En valencià, per a expressar la idea que algú està profundament adormit, usem l’adjectiu torrat. El castellà, en canvi, per al mateix concepte, empra frito.
Curiosament, aquesta accepció de l’adjectiu torrat no l’han arreplegada els diccionaris fins que s’ha publicat el DNV de l’AVL. El Diccionari Valencià només dóna dues accepcions de l’adjectiu torrat: la primera és “embriac” i la segona “guillat, sonat”. En canvi, el DNV dóna tres accepcions: “adormit”, “embriac” i “trastornat, boig”.