En sentit figurat i referit a éssers humans: ‘tibats, estirats, orgullosos’.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 492) escriu:
Tampoc no falten ahuelos mes verts que l’herba, als que sempre t’els veus en la moquita penchant, en los ulls plens de llagañes y anant mich coixos y alitrancats, y apenes devisen una chicota d’eixes de corpenta, com si reverdiren del tot y tornaren á la edat de quinse añs, es posen tesos com á Quirineldos, rochos com á perdigots y li tiren cada flor que no s’igualen en los chovenets.
El Querineldo (o Quirineldo) d’aquest modisme comparatiu és el Gerineldo del romaç castellà Gerineldo y la infanta.
En valencià, la e tònica de Querineldo / Quirineldo es pronuncia sempre doble oberta.
Vegeu:
NOTA: Joaquim Martí Mestre cita aquest modisme comparatiu en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric.