1) En sentit real i referit a persones o a coses: ‘dret i rígid’.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘tibat, estirat, orgullós’.
En el llibre En gris marengo, Joan Josep Cardona Ivars, podem llegir:
La gent del carrer, eximida de saber llatí, descrivia eixa postura física i moral com a “anar més drets que un Quirineldo”.
El Querineldo (o Quirineldo) d’aquest modisme comparatiu és el Gerineldo del romaç castellà Gerineldo y la infanta.
En valencià, la e tònica de Querineldo / Quirineldo es pronuncia sempre doble oberta.