1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: ‘dret i rígid’.
2) En sentit figurat i referit a una persona: ‘tibat, estirat, orgullós’.
3) En sentit figurat i referit a una persona: ‘que està en forma, que es conserva molt bé físicament i mentalment’.
En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:
Li dien Pèp y era casat en la tía Ròsa del Patró, la Romera, molt bòna dòna per cèrt y ben pareguda, carinyosa pa tots, tesa com un argue y molt apanyá, […].
Joan Borja, en la narració curta El color de les quimeres, empra aquest modisme comparatiu. Escriu Joan Borja:
–Mare, xe! Sempre tesos com un argue! Com si s’hagueren tragat una granera… Encara en tenen poc!
També l’usa Joaquim Espinós en la novel·la Ombres en el riu. Escriu:
Se’n va anar a viure a Alcaramit, i tornava al poble de tant en tant, ella molt ben vestida i tesa com un argue.
Toni Cucarella, en la novel·la Heretaràs la terra, empra la variant formal deturpada tes com un orgue:
[…] i a la dreta, com ara la capella d’un sant miracler, el retrat a l’oli, tes com un orgue, abillat amb elegant levita i corbatí, de qui diuen –ells ho diuen, aquests seus néts més refinats i bafaners– que va ser el fundadorde l’empori econòmic Monroig-Morell, […]
NOTA: Un argue és una aïna de fusta o de ferro, cilíndrica i recta, que s’usa per a moure coses pesades. Com que actualment aquesta aïna és pràcticament desconeguda, és bastant corrent que el modisme comparatiu genuí ert com un argue es canvie per la variant deturpada ert com un orgue, que no té sentit.