1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: ‘dret i rígid’.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘tibat, estirat, orgullós’.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘que està en forma, que es conserva molt bé físicament i mentalment’.
Vicent Borràs, en la novel·la L’últim tren, escriu:
Per exemple, veus?, la senyora Antonieta amb el seu segle a l’esquena i ni un mínim esternut, res, res de res; i allí la tens sana a rebentar i més tesa que un orgue.
En la rondalla L’home poregós, dins el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, recollides per Francesc Gascón, trobem:
I allà es va quedar, mort i més tes que un orgue, de la trompada que es va pegar.
NOTA 1: Un argue és una aïna de fusta o de ferro, cilíndrica i recta, que s’usa per a moure coses pesades. Com que actualment aquesta aïna és pràcticament desconeguda, és bastant corrent que el modisme comparatiu genuí ert com un argue es canvie per la variant deturpada ert com un orgue, que no té sentit.
NOTA 2: El DNV arreplega el modisme comparatiu més tes que un argue. No recull tes com un argue.