1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: que és completament recta o que va en línia recta.
2) En sentit real i referit a una persona o qualsevol cosa que es mou: que va directa a un lloc determinat.
3) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els deures i les obligacions.
4) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els principis morals.
En l’escrit dialogat de Joaquim Amo Abad titulat Arrós en pollastre, publicat en el núm. 283 del setmanari El Pueblo (de Monòver) de data 6 d’abril de 1907 i que també podem trobar en Cañisaes, el llibre de Munove, podem llegir:
No mes va fé que aplegá i Pere s’en va aná seguit com un fus al corral de’s pollastres.
En el relat Es armats, dins Cañís y cañisaes, d’Amanci Matínez Ruiz, llegim:
Masiano, el del Clot de Fayos, diu que ha ixit rebentat. Se trata –diu ell– de que me vach comprometre en Corbí el capità pa fe el armat, y en seguía vach aná seguit com un fus a la sagristía de la iglesia, y li vach preguntá al primer monesillo que me se va plantá daván:
–Tu, chiquillo, ¿es aquí aón s’apunten pa estafermo?
En la rondalla Home roig, gos pelut i pedra redona, d’Enric Valor, trobem:
–Mira, xicot: avui no eixiràs al bancal, sinó que te n’aniràs al peu de la serra a fer-me una càrrega de llenya. Però fixa’t bé: que totes les branques que em portes siguen lluentes i seguides com un fus.
I en la mateixa rondalla, una miqueta més avant podem llegir:
–Ja em té ací, senyor amo. Ara veurà quina llenyeta!… ¡No se’n queixarà: no res més que tronquets fins i seguits com a fusos! Com que tot són plançons de pomera! Més finets!…