1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: que és completament recta o que va en línia recta.
2) En sentit real i referit a una persona o qualsevol cosa que es mou: que va directa a un lloc determinat.
3) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els deures i les obligacions.
4) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els principis morals.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Fora dels paretons d’aquell delitós tancat, i ja en campa naturalesa, suau alenada que de la remorosa i llunyana mar brunzia, va fer parar en sec al comboiant Tombatossals que, dret com un fus, damunt les roques s’encontrava.
En la rondalla Els tres plets de Pasqua Granada, d’Enric Valor, llegim:
Els agutzils s’emportaren el criador de porcs a rossegons, li feren botzar la mitja dobleta i la donaren a Blai, el qual, dret com un fus, no es bellugava allí davant de la taula del senyor Batle reial.
Carles Salvador, en Les festes de Benassal, escriu:
Els infants estan desolats. ¿Per on vindran enguany els Reis? Els camins estan coberts; han desaparegut sota la blanca capa de neu ribassos i parets, carreres i fites, dreceres i senderons. Però els Reis no necessiten camins terrenals per a vindre al poble. Necessiten els camins, drets com un fus, de les il·lusions infantils. I arriben els Reis. I fan la felicitat de la menudalla, de la familieta, d’aquells nens i aquelles nenes que no coneixen encara el primer desengany de la vida.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, trobem:
–El de Montcada –em contestà en l’acte–. Mil cent setanta-sis pams de cap a cap, planet com la meua palma i dret com un fus. I el segon, si ho voleu saber, el de la Corretgeria, que en té una cinquantena menys.
En la novel·la Pana negra, també de Joan Olivares, llegim:
Dreta com un fus, l’espera. El front frunzit i quaranta anys més vella, però no hi ha dubte, és ella.
En el conte Cinc cobriments de cor al casal dels Móra, de Jesús Moncada, podem llegir:
El faig anar dret com un fus. D’entrada li exigeixo que apagui la pipa i que se la fiqui a la butxaca. ¿Què vol dir això de fumar al cementiri? Quina falta de respecte pels difunts!
NOTA 1: El conte Cinc cobriments de cor al casal dels Móra, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.