més recte que un fus

1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: que és completament recta o que va en línia recta.

2) En sentit real i referit a una persona o qualsevol cosa que es mou: que va directa a un lloc determinat.

3) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els deures i les obligacions.

4) En sentit figurat i referit a una persona: que complix escrupolosament els principis morals.

En Amor meva, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:

Fins que la Rut va dir prou, i el va despenjar, va netejar el marc amb esperit de vi, va clavar els claus de nou i el va penjar més recte que un fus.

En la novel·la Com la flor blanca, de Manuel Joan i Arinyó, trobem:

A falta de pare, en feia ell les funcions i pretenia fer-lo anar més recte que un fus; li pegava unes batusses de por.

El Diccionari de la Vall d’Albaida, en l’entrada fus, arreplega: «loc.: 1. “Anar més recte que un fus”: ser educat d’una manera molt disciplinada. 2. “Estar més recte que un fus”: estar molt tes, molt recte. (Boc Ont).»