Quedar-se amb la cara pàl·lida, amb la color trencada.
En la novel·la El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, podem llegir:
Quan vam vore que era mon pare qui penjava, ma mare va esclatar en un crit tan agut que encara ara em xiulen les orelles. No cal dir que jo també em vaig quedar com la cera. Ma mare xisclava i plorava i abragonava mon pare per les cames i l’aüssava i em demanava a crits que pujara a l’arbre i el despenjara.