Pegar voltes, tant en sentit real com en sentit figurat.
Jordi Raül Verdú, en el conte Mariola, escriu:
–Però si encara sóc a la rodalia del racó Llobet! –es diu tot indignat. No sé si és culpa de la boira, del transmissor o dels dos, però la qüestió és que he estat girant com una trompa sense moure’m pràcticament del lloc.
En la novel·la El músic del bulevard Rossini, de Vicent Usó, trobem:
Estava convençut que després d’una cervesa les coses pintarien millor. I, si no, va calcular, sempre se’n podria fer una altra, a veure què passava. Per damunt de tot necessitava que el cervell deixara de girar com una trompa, barretjant imatges i sumint-lo en la confusió.
Sobre la paraula trompa, vegeu marejat com una trompa i l’entrada trompa del llibre El valencià de sempre.
Vegeu: