1) En sentit figurat: anar d’ací cap allà pegant bacs, pegant voltes sense trellat, sense anar a cap lloc concret.
2) En sentit figurat: no tindre iniciativa pròpia, deixar-se influenciar pels altres i actuar de manera erràtica.
En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, llegim:
Que Elvirín no és que no faça res, sinó que en realitat no és res, que és una moma que dansa com una trompa marina al ritme que li marca Teresín, i a Daniel, i sobretot a sa mare, Elvirín els ve com sabateta en son peu perquè a més de bona xiqueta i sabuda i rica on n’hi haja, Elvirín és pràcticament inexistent.
Sobre la paraula trompa i sobre el joguet denominat trompa marina, vegeu marejat com una trompa o l’entrada trompa del llibre El valencià de sempre.
NOTA: Un trompellot és un joguet semblant a la trompa, però que té la part superior de forma cilíndrica en lloc de bombada i en el qual el clau està completament estacat, de manera que només queda visible el cap, que és dels anomenats «de cabota de cera». No té, doncs, una punta de ferro més o menys llarga, com la trompa. El procediment per a fer-lo ballar és exactament el mateix que s’empra per a fer ballar la trompa però, quan està giravoltant, el jugador el colpeja amb una corretja o una corda i aconseguix que continue ballant durant molt més temps. El trompellot balla d’una manera més erràtica que la trompa, va d’ací cap allà ensopegant amb totes les coses que troba al seu pas. Per eixe motiu anomenem trompellot a la persona destrellatada que no és capaç de fer res de profit.