enganxar-se com una llapassa (o com una llepassa) / enganxar-se com a llapasses (o com a llepasses)

1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: enganxar-se a la roba de la mateixa manera que s’enganxen les llapasses (o llepasses).

2) En sentit figurat i referit a una persona: arrimar-se a una altra una persona i no haver manera de traure-se-la de damunt. Es diu, fonamentalment, de les persones pesades que se’ns acosten i no fan més que donar-nos la tabarra.

3) En sentit figurat i referit a una persona: engrescar-se en una discusió amb una altra una persona.

En la novel·la L’elegit, de Francesc Mompó, podem llegir:

S’assegué a dinar amb tots i, tret d’algun inevitable monosíl·lab, no badà boca. Ni per la quantitat de menjar que sa mare li escudellà, ni per les indirectes que de tant en tant la germana li llançava. En unes altres circumstàncies, s’hagueren enganxat com a llepasses, ara, però, ni tan sols la mirava.