agafar-se (o agarrar-se, o aferrar-se) com una llapassa (o com una llepassa) / agafar-se (o agarrar-se, o aferrar-se) com a llapasses (o com a llepasses)

Agafar-se fortament a algú o a alguna cosa.

En la rondalla Nabet, d’Enric Valor, podem llegir:

El criançó s’agafà com una llapassa a la vida: mamava com un be, s’ensenyava a parlar com una blanca, coneixia a tots i ben aviat començà a caminar amb molta seguretat per tota la casa.

En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:

[…] y sen tornáren á la banda dels Fèrris, agarrantse a ells com á llepases pera no soltarlos may.

En la contalla El rei de la sarabanda, que trobem en Folklore valencià. Còses de la meua tèrra (la Marina), de Francesc Martínez i Martínez, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, trobem:

En aquell punt el de la Sarabanda soltá un llarch riiiich y totes les abelles y avespes es tiraren damunt de les fieres com si tal foren, agarrantse com a llepasses per tots els puestos del còs; un eixam sanser s’agarrá a les carabaçetes del Lleó […]