Dormir molt profundament.
En la rondalla L’albarder de Cocentaina, d’Enric Valor, podem llegir:
Aquella nit, Ciril no va fer més que deixar caure el cap en el coixí, que ja es quedà dormint com una soca d’olivera.
En la rondalla El pollastre de festes, d’Enric Valor, trobem:
S’alça amb temptet, va descalça a l’armari de l’obrador, hi fica la mà i… fa caure un pot de llanda ple de clauets, que arma un rebombori de juí final. Ella contingué l’alé, es quedà tota suada i no va sentir res. “Es veu que dormen com a soques”, pensà.
En Pana negra, de Joan Olivares, llegim:
Marià va encendre el foc amb quatre branquillons i unes arrels seques que havia trobat al corral, hi va ficar la màrfega davant i s’hi va estirar. A l’instant dormia com una soca.
En la rondalla Els tres pèls del dimoni, dins el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, recollides per Francesc Gascón, podem llegir:
Resulta que aquella cova era dels lladres, i quan estos van anar a quedar-s’hi, van trobar el xicot, que a vora el foc dormia com una soca.
En el conte Aparició providencial de la sardina, de Jesús Moncada, llegim:
El jutjat, amb mitja vila al darrere, es presentaria al casal. I allí, en lloc de l’últim representant d’una il·lustre família de senyors penjat tràgicament del sostre del menjador, trobarien el darrer gandul del llinatge dormint com una soca a sobre d’un matalàs del qual m’he venut tres quartes parts de la llana…
En l’obra teatral Joan de l’Ós, dins Teatre modernista, de Xàvier Fàbregas, Joan diu:
Dormiu, dormiu com a soques, ensopits de cos i d’ànima! En Joan de l’Ós vetllarà per vosaltres.
En la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova, llegim:
En Gabre trobà que aquesta petició no era gens raonable, perquè havia sentit com na Calàndria es queixava, de nit, del pes excessiu d’en Baldrigot. Gaudia d’una oïda privilegiada que tot ho sentia quan els altres dormien com a soques.
NOTA 1: El modisme comparatiu dormir com una soca l’arrepleguen el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV de l’AVL.
NOTA 2: El conte Aparició providencial de la sardina, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.