Adormir-se profundament.
En Rondalles del Baix Vinalopó, de Joaquim Gonzàlez i Caturla, trobem:
I com es trobava molt cansat a causa del viatge, en ben poc de temps la son el vencé i s’adormí com una soca.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Però el Papà ja feia estona que havia perdut l’interés per aquell tema rebregat, i se li veien els ulls entelats, un poc així com quan, havent sopat una llesca de pa amb olives, s’abaltia a la vora de la ximenera en la seua butaca preferida abans d’adormir-se com una soca i roncar amb l’autoritat amb què ronquen els qui se saben amos i senyors dels seus somnis.
En Silenci de plom, de Salvador Company, llegim:
Li vaig donar una mica de volum i vaig estirar les cames al sofà: un aviador, en aterrar, pujava a un cotxe que conduïa durant un llarg pla seqüència i, abans d’arribar allà on fos que anava, tot i l’enorme intensitat de les imatges, em vaig adormir com una soca.
En Les bodes del diable: La Barcelona del segle XIII sota l’amenaça del diable, de Pau Faner, trobem:
Amb Maria al fons dels meus ulls tancats, molt més resplendent que la neboda de l’hostalera, molt més delicada i formosa, em vaig adormir com una soca i no em vaig despertar fins a l’alba.
En L’Illa de les Tres Taronges, de Jaume Fuster, podem llegir:
Potser per aquest convenciment o qui sap si per la fatiga de les aventures d’aquella nit, un cop tancats al calabós de palau, vaig estirar-me damunt la palla podrida que s’amuntegava en un racó i em vaig adormir com una soca.