tirar-se com un llop / tirar-se com a llops

Llançar-se contra algú o alguna cosa desesperadament, de manera violenta, tant en sentit real com en sentit figurat.

En L’agüelo Costipat, de Joan Baptista Valls, podem llegir:

[…] se tirà com un llop damunt de la pesseta i se n’anà a mirar-la a la llum del cresol […]

En la rondalla Don Joan de la Panarra, d’Enric Valor, llegim:

I li tornà la galtada; però no quedà així la cosa, perquè el capità se li tirà damunt com un llop.

En la rondalla Massa tindreu, que trobem en el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, recollides per Francesc Gascón, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, trobem:

Els fills, que eren molt profitosos, es van tirar com a llops a veure quants diners tenia la capseta. Quan tiren a obrir-la, sorpresa…!, tots es van quedar bocabadats i enutjats, la capseta només tenia tres duros d’argent i quatre maces, una a cada cornial de la capseta de fusta. Per això deia el vellet: “Massa tindreu! Massa tindreu!”…

En la novel·la El soroll de la resta, de Francesc Bodí, podem llegir:

Els estrangers es tiraven com a llops als apartaments.

En Han donat solta als assassins, de Manuel Joan i Arinyó, trobem:

I no us penseu que aquesta volta em donaren la més mínima ocasió de fugir, els molt bords, no, no; sinó que, encara no havia caigut jo en l’assumpte, quan tots nou –els sis pares i les tres xicones– ja se m’havien tirat damunt, com a llops, i, agafant-me de qualsevol manera, pels peus, els braços i els cabells fins i tot, i arrossegant-me per terra com si jo fóra un simple sac de moniatos, em portaren cap a la casa d’un dels matrimonis, la porta de la qual tancaren amb pany i clau, una cadena, set forrellats i tres baldes només hi entràrem.