1) Saltar sobre algú o alguna cosa de manera sobtada i violenta, tant en sentit real com en sentit figurat.
2) Reaccionar molt ràpidament a un estímul determinat i fer o dir amb fermesa i amb decisió allò que considerem que s’ha de fer o s’ha de dir en aquell moment.
En Proses en carn de Xavier Casp podem llegir:
¡Hauria estat molt millor! Però sempre havia estat un covard. Jo, passa a passa, anava cap a ell; de sobte, com si tot l’odi em rebotàs de dins a fora, saltí sobre ell com un llop i… ja no sé què més passà.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, llegim:
Ella es posà farfallosa. “Diu que no es troba bé… que li fa mal el ventre i el cap. Tota la nit l’he sentit… per casa… d’ací cap allà”. Açò li va costar molt de dir i es féu tota vermella. “Què va sopar ell anit?” “Ja vos ho he dit!”, saltà ell com un llop. “Calla, que conteste ella”. “Un plat de bullit i un ou passat per aigua”, digué la germana.
En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, trobem:
La calor ensordidora que aixafava la plana i la contrada es transmutà en un guirigall de sensacions atordidores per al vell: les mans nervades s’aürtaren vora la taula i tot el seu cos semblava disposat a saltar com un llop sobre l’home que l’observava des de l’altre costat de la tauleta.
En la novel·la El collidor d’ànimes, de Vicent Ortega, podem llegir:
En un tres i no res, el cos de la xiqueta havia desaparegut entre els canyots, arrossegat per l’ombra fosca del dimoni, que li havia saltat al damunt com un llop.