tes com un fus / tesos com a fusos

Dret i rígid.

En la rondalla El jugador de Petrer, d’Enric Valor, podem llegir:

–Si no us agrada el tracte, culpeu-ho a la vostra ignorància –digué don Pere, que, tes com un fus, mirava aquell energumen i no les tenia totes, no fos que li tiràs sofre encés a la cara o qualsevol altra bestiesa.

En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, llegim:

El Ponent i sa mare tornaren al racó del foc. Allí llegiren la carta, i els cabells se’ls van posar tesos com a fusos al veure la maldat d’aquell rei que patien.

En Enterreu-me en batí i en sabatilles, d’Ester Vizcarra, trobem:

Va fer un esforç per concentrar-se en el xiquet que donava una última mirada al paper i alçava el cap, tes com un fus, per recitat el seu poema de Nadal.