1) En sentit real i referit a qualsevol cosa: ‘dret i rígid’.
2) En sentit figurat i referit a una persona: ‘tibat, estirat, orgullós’.
3) En sentit figurat: enravenat, enrederat, a causa del fred.
Salvador Guinot i Vilar, en De romeria, escriu:
–Encara ve més ert que un fus: ningú dirie que està malalt.
En El príncip feliç, de Rafel Martí Orberà, podem llegir:
No tornà a informar al monarca dels progressos del seu educando, perque als dos dies, trobaven al pobre home en el parc real més ert que un fus, amb el cor passat per una fletxa d’argent.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
En acabant, com vam poder i saber, intentàrem vestir-lo decentment entre les tres, encara que la tia Dolores, la pobra dona, és un tros de vella i no ens era de molta ajuda. Estava més ert que un fus.
Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu:
I, amb això, quan més tranquil·les estàvem, que ens ix un gos com un bou de gran, que era una gossa, i les teues ties, cames ajudeu-me, se’n pujaren a una reixa però jo m’hi vaig quedar més erta que un fus, com una estàtua.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, trobem:
Es veu que anit passada li va agarrar una torba i dormida s’ha mort i quan este matí la ti Anna Maria li ha portat el tassó de sopes, ja estava més erta que un fus.
L’autor teatral Eduard Escalante va usar repetidament aquest modisme comparatiu en els seus sainets.