1) Aplicat a qualsevol cosa: molt fi, molt delicat.
2) Aplicat a un ésser humà: molt distingit, molt elegant, molt educat, que té molt bon gust.
Aplicat a una persona té, a voltes, un cert caràcter pejoratiu.
Probablement no hi haja res més fi, més subtil, més tènue que un pensament.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, podem llegir:
–I com pots distingir una estrela d’una altra? –em demanava ell–. A mi em pareixen totes iguals.
–N’hi ha de molt brillants, i de tènues com un pensament, i de colors diferents. I cadascuna té… una… una història…