1) Aplicat a qualsevol cosa: molt fi, molt delicat.
2) Aplicat a un ésser humà: molt distingit, molt elegant, molt educat, que té molt bon gust.
Aplicat a persones, aquest modisme comparatiu té, a voltes, un cert caràcter pejoratiu.
Probablement no hi haja res més fi, més subtil, més tènue que un pensament.
En Després de les tenebres i altres narracions, de Josep Lozano, podem llegir:
Per contra, la meua mare, quan exposava a les seues amigues les virtuts anatòmiques del seu únic fill, en cap ocasió deixava d’esmentar aquest detall, referint orgullosa: “Té la pell més blanca que el gesmil. És més fi que un pensament”.