S’aplica a allò que, si es produïx una volta, tot seguit es produïx diverses vegades més, encara que siga de manera involuntària.
Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 441) escriu:
Les paraules son com les sireres, en vols traure una y n’ixen un bolic.
En L’home que fea falta, de Serafí Julià, podem llegir:
Aquella doble intenció va rompre la conversa. Les paraules són com les cireres. Era exposat parlar més.
En Amor etern, d’Alfred Sanchis Garcia, llegim:
–No; ara no vullc –negà Carmela–. Els besos són com les cireres, se lliguen uns en atres i…
En la novel·la Escacs de mort, d’Eduard Mira, trobem:
Les idees són com les cireres; s’enrosquen les unes a les altres i, quan hom vol traure’n una d’un cabàs, n’extrau tot un ramell.
En la novel·la El metge del rei, de Joan Olivares, podem llegir:
Hauria preferit no haver-ne de parlar més, si més no amb ell, però davant la seua insistència, vaig accedir a explicar-li alguns detalls: l’arribada a l’habitació, la màrfega humida, els tocs, la finestra… i com que les paraules són com les cireres, tampoc no me’n vaig estar d’explicar-li la sensació desagradable de les dents bellugadisses.
NOTA: Es sol completar dient són com les cireres, que n’agarres una i te n’ixen deu o són com les cireres, que n’agarres una i te n’ix una dotzena.