enganxar-se com les cireres

S’aplica a allò que, si es produïx una volta, tot seguit es produïx diverses vegades més encara que siga de manera involuntària.

En la rondalla Joan Ratot, d’Enric Valor, podem llegir:

No cal dir més: les desgràcies van anar enganxant-se com les cireres, i van créixer talment, que no va quedar estaca en paret ni casa sense dissort.

En Papers secrets, de Rosa Serrano, trobem:

Quan ha entrat l’avi Miquel i m’ha vist amb el davantal de cuina posat, ha començat amb els seus romanços de sempre, però avui encara més inspirat i se li enganxaven els uns als altres, com les cireres.

En la novel·la Endevina qui, de Gemma Pasqual, llegim:

Les desgràcies s’enganxen com les cireres. A la darreria dels anys cinquanta, el dictador Franco va decidir fer un pantà just on es trobava el meu poble.

Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:

I les paraules, com les cireres, s’enganxen les unes a les altres sense solució de continuïtat, d’una manera tan inevitable que, en una conversa entre vells amics, podem començar parlant del temps meteorològic, de política internacional o de la lliga de futbol, amb la intenció de fomentar la cordialitat, d’evitar complicacions i de prevenir disgustos, però la tendència natural de les paraules a enganxar-se i dels humans a sentir-nos culpables de ser allò que som, ens portarà, irremissiblement, a legitimar les nostres obsessions i a justificar els nostres prejudicis.

NOTA: Es sol completar dient s’enganxen com les cireres, que n’agarres una i te n’ixen deu o s’enganxen com les cireres, que n’agarres una i te n’ix una dotzena.