roig com una tomaca (o com una tomata, o com la tomaca, o com la tomata) / rojos com a tomaques (o com a tomates)

1) Referit a una cosa: molt roja, que té un color vermell molt fort.

2) Referit a una persona: fortament ruboritzada.

3) Referit a la cara d’una persona: encesa, fortament enrojolada, amb les galtes molt vermelles.

En Na desconeguda, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:

En aquest punt l’encarregat del càmping ja no pogué aguantar-se’n més i, roig com una tomaca però amb la mateixa educació i respecte amb què s’adreçava sempre a mon pare, li va dir: “Perdone, és que jo sóc del poble que vosté diu i mai no m’havia assabentat que passen eixes coses…”

Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:

–Tonico era un bon xic, massa bo i tot, d’eixos que no havien d’eixir mai de casa. Era atractiu, estava musclat, massís, però parava una miqueta desventat. Quan em parlava es tornava roig com la tomaca, s’atabalava, feia botines i li suaven les mans. Jo era molt joveneta.

En la novel·la Pell de pruna, de Joan Olivares, llegim:

Es va fer roig com una tomaca, el Kevin, va fer un bolic amb el paper i va dir que no era res.

En la narració curta Follia d’amor, dins el llibre de relats Humors agres, de Sico Fons trobem:

[…] i també he notat que a ell li havia agradat aquell lleuger frec i també s’ha fet roig com una tomaca i se sentia bé amb mi […]

En la contalla El gripau i la rabosa, que trobem en Rondalles i acudits valencians, de Josep Bataller Calderon, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, podem llegir:

Oi, oi, oi! La cosa estava agra per a la rabosa. Llavors, corregué a la desesperada, traient el fetge per la boca. Arribà a la meta, roja com una tomaca i suant com un carreter. I allí l’esperava el vertader gripau competidor, el qual no s’havia mogut del lloc.

En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, llegim:

És clar que la senyora Maria em convidava. Ella coneixia molta gent i no parava de xarrar amb tot el món i li venia de gust fer broma amb els cambrers posant-me a mi per davant. No mires tant la xicona, descarat –deia a qui ens servia–, que no és per a tu, i jo em tornava roja com una tomaca perquè els pobres cambrers ni havien mirat ni res. Però un dia un d’aquells cambrers va dir: “perdone, senyora, no la vull ofendre, però no havia vist mai una dona tan bonica.”

En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, trobem:

La brega continuava. I quan encara no s’hi havia definit el guanyador i els dos estaven rojos com a tomaques, de sobte, el so agut i rítmic de la campaneta per la cantonada els va separar.

NOTA 1: Joaquim Martí Mestre arreplega el modisme comparatiu rojos com a tomates de penjar en l’entrada tomata del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1517).

NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu i el DNV que el definix com a ‘molt roig, molt ruboritzat’.