Brillar amb molta llum i lluentor.
En La darrera gesta de don Quixot, de Ferran Peris Rueda, podem llegir:
Milers de tapa-sols i ventalls de múltiples colors es movien ací i allà, infinites flors enganxades en el pit d’hermoses dones refulgien com a brases. Estesos en la davantera de les llotjes, multitud de grans mocadors, semblants a un verger ideal, causaven alegria i contentament als ulls i una singular joia a l’esperit.