Emetre una llum que recorda la d’una brasa.
En la narració ¿A miches? ¡Ni en la dona!, de Vicent Pla Mompó, podem llegir:
Brillant-li els ulls –pels records– com a brases de cigarros, replicà l’Orso:
–No et cregues, no et cregues: també em costà la meua suor.
En Tu, fill de Josep, de Joan Maria Vernet, llegim:
Durant tota la nit, es veieren envoltats per aquell aferrissat escamot d’una dotzena de llops, els ulls dels quals brillaven com a brases en la foscor i llurs dents afiladíssimes inspiraven un terror cerval; amb llurs udols i la seva inquieta recerca de presa, obligaren a la gent a romandre, desvetllada i tremolosa, fins a la matinada. Amb la sortida del sol, els llops desaparegueren.