Anar cap arrere.
S’usa, fonamentalment, en sentit figurat, per a expressar que un assumpte, en lloc d’anar cap avant, va cap arrere.
En Sobre poetes valencians i altres escrits, de Lluís Alpera, trobem:
Precisament quan més ens calen, no sols pel seu magisteri sinó també pel seu tarannà i la seua capacitat de convocatòria, en aquests moments que sembla que reculem com els carrancs davant els vents iconoclastes i imperialistes que bufen amb més força que mai.
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com els crancs que definix com a ‘cap arrere, reculant’.