Quedar-se sense gens de diners. Perdre la fortuna.
En la novel·la Cool: fresc, de Toni Cucarella, podem llegir:
M’havia quedat com Sant Paulí, una mà a la bossa i una altra al florí
En la rondalla La marquesa de Tous, dins el llibre Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, recollides per Francesc Gascón, llegim:
Clar, això no podia ser, perquè totes eixes festes valien massa cares i, com no podia passar d’una altra manera, al final es va quedar com sant Paulí, amb una mà davant i l’altra darrere.
NOTA 1: Quedar-se com Sant Paulí, amb una mà davant i l’altra darrere que ha escrit Francesc Gascón és una manera elegant de suavitzar aquesta expressió valenciana que s’acostuma a dir quedar-se com Sant Paulí, amb una mà en la bossa i l’altra en el florí, quedar-se com Sant Paulí, amb una mà en el cul i l’altra en el piu o quedar-se com Sant Paulí, amb els collons en la mà.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu fa referència a sant Paulí de Nola (el seu nom era Meropius Pontius Anicius Paulinus) que era molt ric i ho va donar tot als pobres per a dedicar-se a la vida religiosa.
NOTA 3: El DNV recull el modisme comparatiu quedar-se net (com sant Paulí) que definix com a ‘arruïnar-se, perdre tots els diners’.
NOTA 4: Alexandre Agulló i Guerra, en el seu llibre Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, inclou: “Al final ens quedàrem com Sant Paulí; amb els collons en la mà”.
NOTA 5: Vicent Bataller Grau, en el seu llibre El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, recull: «Quedar-se a dèneu com sant Paulí (Xàtiva): quedar-se amb fam, no has minjat prou, segur que t’has quedat a dènou com sant Paulí.»