Molt pobre. Sense recursos econòmics. Sense gens de diners.
Joan Fuster, en el seu llibre Un país sense política, escriu:
Perquè ell mateix es pagava les edicions, i era pobre com una rata. No vacil·là a sacrificar el seu jornal a la devoció “lingüística”.
Josep Pla, en El carrer estret, escriu:
És pobre com una rata, d’una honradesa angèlica, bo com el pa.
En el conte Agonia, de Víctor Català, podem llegir:
–Ja ho sé, Bel, que no eres per a mi… Ja ho sé, Bel… Jo tenia quinze anys més que tu, i tu eres com la Verge del Roser i jo lleig com un mal esperit, i pobre com una rata…
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, llegim:
Ara: que quin treballador de la terra era en absolut un bracer pelat? Ho tomava a raonar: sí, la major part, pobres com a rates, tenien tanmateix “el tros”: una horteta vora riu, una senieta per a fer quatre verdures, un olivaret de terra prima… i eren “col·lectius” com jo i allò ho treballaven els diumenges.
En Les valls dels bandolers, de Lluís Miret, trobem:
–El teu germà es va menjar bona part de la meua fortuna. Som pobres com a rates i els pobres hem de passar gana.
Vegeu:
NOTA 1: Aquest modisme comparatiu s’usa també en altres llengües i així, en castellà es diu pobre como una rata, en occità paure coma un rat i en francés gueux comme un rat.
NOTA 2: El conte Agonia, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.