Molt pobre. Sense recursos econòmics. Sense gens de diners.
Els fragments següents pertanyen a Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea:
[…] quedantse ben pronte més pòbre qu’una rata d’Esglesia y sense poder vóres may un diner per a fer cantar á un cego.
[…] el resultat fon quedarse arruinat del tot als pòchs anys, plé de deutes y més pòbre que les rates d’Igesia.
Va faltar ja vell, allà per l’any 73 ó 74, al pòch temps de casat en la segon muller, més pòbre que les rates y despreciat dasta dels seus.
En So i silenci. Assaigs sobre música, de Guillem Calaforra, podem llegir:
Aconseguí fugir d’aquell país delirant, però continuà sent més pobre que una rata, i pobre va morir, tot i que per aquells anys començava a assolir fama a Occident gràcies a la publicitat que en feren alguns compatriotes seus, entre els quals destaquen noms com Spivakov, Kremer, Rojdéstvenski o Natàlia Gutman.
En Muntanyes Maleïdes, de Pep Coll, llegim:
El pretendent es deia Joan, era molt bon xicot però més pobre que una rata.
En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, trobem:
Ella seguia malvivint a la mateixa caseta mísera de sempre, on quasi no podia ni viure, perquè era més pobra que les rates.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
En aquells temps, les persones eren més pobres que les rates i passaven més fam que un mestre d’escola. Acostumaven a anar a la muntanya a fer llenya, que aprofitaven per a calfar-se i, sobretot, per a poder cuinar.
En el DIEC2, en l’entrada pobre, diu: «Que té a penes o no té el necessari per a viure. Són gent pobra. Ha mort pobre. Pobre com Job. És més pobre que una rata».
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i el DNV.