Molt pobre. Sense recursos econòmics. Sense gens de diners. Completament arruïnat.
En la novel·la La salvatge. Elegia de “Dolores” Mendoza, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
La pedra no era tan gran, però era un brillant molt pur, i per a mi significava una fortuna perquè estava pelat com una rata.
I en la novel·la Joel, també d’Isabel-Clara Simó, trobem:
Va callar de nou. Semblava deixar-lo derrotat que jo “descobrís” que estava pelat com una rata. Quina conya rebentar-se a treballar per gastar-s’ho en un fill malalt!
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.