Obrir-se (alguna cosa) de manera clara, inequívoca.
Les magranes es clevillen fàcilment.
En la novel·la Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent, podem llegir:
–Ací on la veus, aquesta filla de puta és una càmera cuirassada d’alta seguretat, amb sistema de tancament per bloqueig, pany anti-explosius, carrils de moviment angular i el copó en motocarro. Però per la mare que m’ha parit que s’obrirà com una magrana.
En la novel·la Aldebaran, de Josep Franco, llegim:
Després, amb un cruixit sinistre, la caixa sense rodes en què s’havia convertit el vehicle s’obrí com una magrana, deixant caure els tres pesats baguls sobre els passatgers.
En la narració curta Fruita de repom, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
I per ser la darrera del matí va llançar als quatrevents aquella cançó tan antiga:
La campana de Lledó
s’ha obert com una mangrana,
els fadrins de Castelló
festegen de mala gana.
La variant formal mangrana és viva en diversos parlars valencians. Mangrana és com es diu a la comarca del Baix Vinalopó, a on es cultiven quasi totes les magranes que es fan a Espanya.