1) Molt net, tant en sentit real com en sentit figurat.
2) Sense diners, en sentit figurat.
En la narració curta La idea de l’emigrant, d’Enric Valor, podem llegir:
Li dolia pel germà; però, al cap i a la fi, a ell li llevava un pes de damunt, una temptació que ja no podia ser-ho de debò. Sentí el seu cor net com una patena.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, trobem:
Tot el que s’hi va esdevenir fou molt ràpid i molt esborronador. El Tort i Xampeina semblava que volien tombar la porta. Toc toc! I toc toc! Jordi, la dona i el xic dormien com a troncs, és clar, tots sans i bons i amb la consciència neta com una patena.
L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, en la novel·la Una ombra fosca, com un núvol de tempesta, escriu:
L’auditoria és concloent: aquell negoci era completament net, completament legal. Ja m’ho veia venir. Net com una patena. Rendible i original, amb molts riscos. Que eren molt espavilats els quatre socis, perquè ficar-se en un negoci que controlen quatre o cinc multinacionals i arreplegar una picossada no és a l’abast de tothom.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:
–Com vas de qüens, Joe?
Joe no es va atrevir a confessar que estava net com una patena. Però Samper va interpretar aquell mutisme empegueït. Va traure un feix de bitllets de la butxaca i li’n va clavar un parell a la goma dels pantalons.
En Pana negra, de Joan Olivares, llegim:
Com li agradaria fer una visita a aquell vell mossén i demanar-li que el confessara de nou, i quedar-se amb l’ànima neta, neta com una patena.
En el conte Cinc cobriments de cor al casal dels Móra, de Jesús Moncada, podem llegir:
La processó anava per dintre i va continuar anant-hi fins que vam deixar el panteó net com una patena i ens en vam tornar.
NOTA 1: El conte Cinc cobriments de cor al casal dels Móra, de Jesús Moncada, podem trobar-lo en el recull de contes titulat Calaveres atònites que forma part, junt amb els reculls Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, del llibre Contes, publicat per La Magrana en l’any 2001 i reeditat per Labutxaca en 2011.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Salvador Alsius en l’entrada patena del seu llibre Hem perdut l’Oremus. En canvi, no arreplega el modisme lluent com una patena. També l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.