Molt lluent.
En la novel·la El cos del delicte, de Francesc Bodí, podem llegir:
Cada mes estrenava una moto diferent, el marieta, i sempre les tenia lluentes com una patena.
Amb la paraula patena denominem el platet redó d’or, de plata o de metall daurat que s’usa en la missa per a deixar-hi damunt la sagrada forma, abans i després de consagrar-la, i per a donar la comunió als fidels i evitar que l’hòstia consagrada puga caure a terra. Com que, en cada missa, l’oficiant torca conscienciosament la patena amb un llenç, el platet en qüestió sempre està ben net i ben lluent.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega el Diccionari de la Vall d’Albaida.