Molt negre.
En la rondalla Llegenda del palleter, d’Enric Valor, podem llegir:
Temptat estigué de tornar-se’n. Qui el ficava a ell en aquelles coses! Però hi estava il·lusionat, més o menys, per les paraules del vell del cap gros; i així, seguint fidel les instruccions, tirà cap a l’esquerra, per davant de la Coveta del Monjo, que fa cara a migjorn i apareixia llavors negra com una gola de llop.
En la novel·la Bresca, d’Isabel-Clara Simó, llegim:
[…] només espiava per la finestra, arran de carrer, i tenia cara de bruixa i un gat negre com una gola de llop.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, trobem:
De sobte, tot menys la cara, se li feia negre com una gola de llop.
Antoni Igual Úbeda, en la novel·la Delers de jovença, escriu com a gola de llop, és a dir, fa ús de com a amb valor comparatiu:
A la seua escalfor m’era agradívol allunyar-me unes passes, i descobrir indrets solitaris i tenebrosos i fer-me la il·lusió d’estar tot sol a la muntanya, en la nit negra com a gola de llop, i després tornar, de mica en mica, a la calforeta del foc, i seure a la seua vora […]
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada negre, diu:
Negre com una móra, o com un tió, o com fum de gerrer, o com un fumall, o com gola de llop, o com la pega, o com l’atzabeja, o com el pecat: expressions intensives, sovint hiperbòliques, per a designar una cosa de color molt obscur.