fosc com una gola de llop (o com gola de llop, o com a gola de llop) / foscs (o foscos) com a goles de llop

Molt fosc.

En la novel·la Júlia, de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, podem llegir:

La Placeta del Fossar es trobava fosca, com una gola de llop, i Rafelet es mirava la xica, capcota, que caminava d’esma al seu costat.

En la rondalla I queixalets també!, d’Enric Valor, llegim:

Eren les deu de la nit; tot era fosc com una gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant.

En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, trobem:

Quan Esclafamuntanyes hi va arribar, el porticó havia tornat a caure i s’havia quedat clos. El muntanyés agafà l’anella i el tornà a obrir. Va veure que quedava a la vista un brocal de pou, d’un pou fondíssim, fosc com una gola de llop, que Déu sap on anava a parar. Esclafamuntanyes, tot pensarós, clogué el porticó, se’n tornà a la llar i acabà d’amanir l’olleta, que no parava de bullir dins una calma paradisíaca.

En la rondalla Joan-Antoni i els torpalls, d’Enric Valor, podem llegir:

–I quina esglesiota més lletjota! –quedà admirat Joan-Antoni–. I què li trobe i què no li trobe? ¿I què no li trobe i sí que li trobe? –anava dient-se. Ah, sí: ¡que no té cap finestra ni finestral! Això deu ser fosc com una gola de llop!

En la rondalla El darrer consell, també d’Enric Valor, llegim:

L’Andreu donà polidament les gràcies i s’acotxà en el lloc que li indicaren. Al poc, tots se n’anaren a dormir, apagaren els llums i la casa es quedà silenciosa i fosca com una gola de llop.

En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, trobem:

Vaig amartellar l’arma i em vaig arriscar a entrar-hi. Llevat de la petita part enllumenada per l’obertura d’entrada, tot hi era fosc com una gola de llop.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:

Als balcons de les Eretes s’havien instal·lat bombetes de colors per il·luminar el carrer, d’habitud fosc com una gola de llop tan bon punt s’hi ponia el sol.

Josep-Pau Virgili i Sanromà, en Tarragona i la seva premsa escriu com a gola de llop, és a dir, fa ús de com a amb valor comparatiu:

Feia paüra travessar per algun carrer, fosc com a gola de llop. Potser aquests dies els avions que ens visiten fallen la punteria impressionats per les desfetes dels italians als fronts de Guadalajara.

En el Baix Vinalopó es conserva viva la paraula escur (= obscur, fosc), molt usada pels nostres clàssics, que és la que en aquella comarca empren en aquesta comparança.

En castellà es diu oscuro como boca de lobo.