negre com la sutja

Molt negre.

L’escriptor Enric Valor i Vives, usa aquest modisme comparatiu en la seua prosa literària. Així, en la novel·la L’ambició d’Aleix podem llegir:

Vaig traure la meua petita petaca i li vaig oferir un cigarret plegat i de punta reforçada per a pipar-hi netament. Eren cigarrets de luxe.  –Gràcies a vostè –refusà el Mingarro–; però jo, si no fume un tabac coent i negre com la sutja, no m’hi trobe. Per què no en tasta del meu?

En Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan, llegim:

Això és més fotut, saps, estàs directament a les ordres del comissari del partit que t’ha col·locat i el comissari decreta quan has de dir que és blanc essent negre com la sutja i quan has de dir blanc encara que ho vegis completament negre.

En valencià s’usa només la paraula sutja, femenina, que és més antiga que el vocable sutge, masculí.

Els valencians emprem, per a denominar aquesta substància, a més de sutja, les paraules aixollí, aixollim, sollí, sollim, follí, estalzí i estalzim, així que aquesta comparança pot dir-se amb qualsevol d’eixes paraules, segons llocs.