Es diu de la persona que és destrellatada, que té molt poc coneixement, que és molt estúpida, molt idiota.
Sobre la paraula òbila, vegeu encantar-se com una òbila / encantar-se com a òbiles.
Vegeu:
NOTA 1: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). En l’entrada òbila / xòbila escriu: «[…] ser u més tonto que les òbiles d’Alcira (Alberola, 1928: 262) […]»
NOTA 2: Sobre la paraula tonto, vegeu el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines (VIII, 561a50).